Carme

El Software social és un sistema en xarxa que pot ajudar als professors a explicar el temari d’un assignatura, però també és útil pels alumnes, ja que aixi aquests poden dispossar del material fàcilment.

Considero molt interessant que els mètodes d’ensenyament s’actualitzin aprofintant les eines que ens proporcionen les noves tecnologies. Això no vol dir que la feina del professorat no sigui important ni imprescindible, però d’aquesta forma, és més fàcil captar l’atenció dels estudiants.

Que un professor arribi a la classe i expliqui el temari que toca aquell dia implica que l’estudiant ha d’estar present a la classe, que durant el temps d’explicació ha d’estar atent. A més, normalment no es té suficientment temps durant la classe per assimilar els conceptes que s’estan exposant, i per tant és dificil poder preguntar els dubtes; també podriem afegir que amb aquest sistema moltes vegades es perden detalls del que s’esta explicant, detalls que sovint poden ser essencials.

Encanvi, utilitzar medis de grabació, ja sigui video o només so, presenta l’avantatge que si en qualsevol moment hi ha algu que no s’ha sentit bé, es pot repetir; que si en un moment donat no es pot donar el grau d’atenció que necessita la explicació, aquesta es pot posposar un periode de temps; …

L’ús de wikis també pot ajudar, potser no tant a entendre conceptes, sino més a exposar idees, ja que permet la posterior modificació per part de qualsevol membre que en tingui acces.

La tecnologia avança, i tot el que ens envolta s’ha d’anar adaptant a aquest avenç. Ara és el moment de que ho fagi l’educació.

Aquest és el títol d’un article publicat a Chemical & Engineering News. En ell es parla d’un nou sistema en línia, de colaboració entre investigadors anomenat Synaptic Leap.

Segons el que explica l’article, el synaptic Leap es tracta d’un sistema de comunicació entre cientifics, aprofitant els avantages que ofereix Internet. L’objectiu principal és investigar de manera conjunta cures per a malaties “oblidades”. Aquest terme fa referencia a malalties tropicals, la cura de les quals no és investigada per les empreses farmacèutiques degut a que la possible aparició de la cura no seria assequible per la població que les pateixen, aixi que directament no investiguen.

Synaptic Leap és una xarxa oberta a tots els investigadors, podriem dir que és un fòrum, o es pot expressar la opinio sobre les investigacions que es porten a terme. D’aquesta forma, la investigació es pot accelerar perquè molts dels errors que pot comentre un grup de investigadors poden ser coneguts per d’altres, i així no repetits.

L’inconvenient d’aquest nou sistema de colaboració és que es perd la oportunitat de patentar els descobriments, però segons diuen aquest és un problema petit.

Personalment opino que aquesta és una bona nova forma d’investigació, inclus una nova forma per combatre les multinacionals farmacèutiques, l’objectiu principal de les quals no és curar malalties sino guanyar diners, i si la cura d’una malaltia no és rentable econòmicament, doncs no investiguen.

En el món cientific la col·laboració és un recurs necessàri, i és ideal poder unir les necessitats amb els serveis que ens ofereix la tecnologia.