Carme

Des de fa anys estem observant els efectes del canvi climàtic.

El canvi climàtic és un fenomen hem provocat els humans amb l’emissió incontrolada de gasos a l’atmosfera.

Les estacions estan canviant: últimament sembla que només tinguem dues estacions i sense agrupació, un dia fa molt fred i a l’endemà fa força calor; les precipitacions també estan canviant: plou molt en llocs on abans no plovia gaire, i en d’altres on si plovia, plou menys; i la llista de canvis podria continuar.

I la culpa de tots aquests canvis és només nostra. Les tecnologies, que ens fan la vida més fàcil, estan molt bé. A tots ens agrada tenir cotxes per poder-nos desplaçar; arribar a casa i trobar la calefacció encesa a l’hivern; i moltes altres comoditats, les quals requereixen un consum energètic, que fins al moment d’ara no prové totalment de fonts tolerants amb el medi ambient. Per tot això n’estem pagant un preu molt gran, el canvi climàtic.

És fàcil parlar de possibles solucions, investigar noves formes d’obtenir energia, nous materials més tolerants, però tot això s’ha de posar en pràctica. Un dels primers passos a seguir és informar a la població sobre el que està passant i de quines poden ser les conseqüències del nostre comportament passat i actual. Però la conscienciació no és tant senzilla, considero que és com treure un caramel a un nen. Ens és molt fàcil acostumar-nos a la bona vida, però perdre aquests costums costa molt més; i jo sóc la primera que m’incloc en aquest grup. Crec ser conscient que hem de canviar de manera de pensar i viure perquè ens estem carregant el planeta, són moltes les informacions que ens arriben diàriament sobre el tema, per exemple en els programes meteorològics sol sortir sovint el tema, però alhora de canviar costums no ho faig. Un altre àmbit d’actuació important és l’educació dels més petits, ells són el nostre futur; però com li diem a un nen que ha d’aprofitar els recursos que la Terra li ofereix si no veu l’exemple en els més grans. És el peix que es mossega la cua.

En conclusió, crec que la solució radica en una actuació individual, però alhora conjunta de tots els habitants.

Aquest matí he parlat sobre l’aigua i la meva visita a Boadella d’aquest cap de semana. Aquí en teniu una foto.

Per el munt de vegades que hi he estat des de que sóc pitiua, consideru que la situació és preocupant.

Estem en un moment de crisis d’aigua. No plou a les capçaleres dels rius, i els embassaments estan als mínims.

Aquest cap de setmana he visitat l’embassament de boadella, el qual subministra aigua a la meva població i la visio ha sigut dessoladora. Degut a la baixa quantitat d’aigua estan surtin les ruïnes de les cases que en el seu moment van quedar enterrades degut a la construcció de la presa. Per un costat em fa gràcia poder-ho veure, ja que en coneixia la presència però mai ho havia pogut veure, però per un altre costat el fet de poder-ho veure indica la situació de sequetat en la que ens trobem.

Avui és un dia ennuvolat, esperem que plogui, i de mica en mica aquesta situació es vagi arreglant.

Aquest és el link de l’enciclopèdia catalana. El considero molt útil, jo l’acabo de necessitar i m’ha servit. http://www.enciclopedia.cat/

El Software social és un sistema en xarxa que pot ajudar als professors a explicar el temari d’un assignatura, però també és útil pels alumnes, ja que aixi aquests poden dispossar del material fàcilment.

Considero molt interessant que els mètodes d’ensenyament s’actualitzin aprofintant les eines que ens proporcionen les noves tecnologies. Això no vol dir que la feina del professorat no sigui important ni imprescindible, però d’aquesta forma, és més fàcil captar l’atenció dels estudiants.

Que un professor arribi a la classe i expliqui el temari que toca aquell dia implica que l’estudiant ha d’estar present a la classe, que durant el temps d’explicació ha d’estar atent. A més, normalment no es té suficientment temps durant la classe per assimilar els conceptes que s’estan exposant, i per tant és dificil poder preguntar els dubtes; també podriem afegir que amb aquest sistema moltes vegades es perden detalls del que s’esta explicant, detalls que sovint poden ser essencials.

Encanvi, utilitzar medis de grabació, ja sigui video o només so, presenta l’avantatge que si en qualsevol moment hi ha algu que no s’ha sentit bé, es pot repetir; que si en un moment donat no es pot donar el grau d’atenció que necessita la explicació, aquesta es pot posposar un periode de temps; …

L’ús de wikis també pot ajudar, potser no tant a entendre conceptes, sino més a exposar idees, ja que permet la posterior modificació per part de qualsevol membre que en tingui acces.

La tecnologia avança, i tot el que ens envolta s’ha d’anar adaptant a aquest avenç. Ara és el moment de que ho fagi l’educació.

Aquest és el títol d’un article publicat a Chemical & Engineering News. En ell es parla d’un nou sistema en línia, de colaboració entre investigadors anomenat Synaptic Leap.

Segons el que explica l’article, el synaptic Leap es tracta d’un sistema de comunicació entre cientifics, aprofitant els avantages que ofereix Internet. L’objectiu principal és investigar de manera conjunta cures per a malaties “oblidades”. Aquest terme fa referencia a malalties tropicals, la cura de les quals no és investigada per les empreses farmacèutiques degut a que la possible aparició de la cura no seria assequible per la població que les pateixen, aixi que directament no investiguen.

Synaptic Leap és una xarxa oberta a tots els investigadors, podriem dir que és un fòrum, o es pot expressar la opinio sobre les investigacions que es porten a terme. D’aquesta forma, la investigació es pot accelerar perquè molts dels errors que pot comentre un grup de investigadors poden ser coneguts per d’altres, i així no repetits.

L’inconvenient d’aquest nou sistema de colaboració és que es perd la oportunitat de patentar els descobriments, però segons diuen aquest és un problema petit.

Personalment opino que aquesta és una bona nova forma d’investigació, inclus una nova forma per combatre les multinacionals farmacèutiques, l’objectiu principal de les quals no és curar malalties sino guanyar diners, i si la cura d’una malaltia no és rentable econòmicament, doncs no investiguen.

En el món cientific la col·laboració és un recurs necessàri, i és ideal poder unir les necessitats amb els serveis que ens ofereix la tecnologia.

Avui he llegit al diari una noticia que m’ha semblat molt interessant. En ella s’explicava que un estudi recent demostra que en certs estadis de depressió s’obtenen millors resultats amb placebos que amb els antidepressius. Inicialment, l’he considerat una noticia impactant, pensar que t’estant venen uns medicaments per curar una malaltia, però que realment el medicament no et cura, sinó que és el poder de la teva ment. Però reflexionant una mica més amb la noticia, he arribat a la conclusió que actualment, al més minim síntome el diagnostic és depressió, que ens molts casos, per desgracia és així, però no és cert en tots els casos, i que són aquests últims els que dónen llocs als resultats de l’estudi.

Sigui com sigui, la noticia m’ha impactat

Aquesta és la primera entrada d’aquest nou blog, esperem que tingui continuïtat!

Salut a tothom!!

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!